El catxap, un símbol de Paterna

Lucas Angel Sanfelix Garcia, Marta Romero, Francisco Bosch Violero, Gemma Soriano Garrido

La història del catxap

Si férem una revisió dels dolços tradicionals valencians, de segur que estarien a la llista l’arnadí, la coca, l’arrop i talladetes, el torró, la mona de pasqua i molts altres més. Però coneixem el catxap? El catxap és un dolç tradicional de Paterna, d’origen àrab, segons apunten algunes fonts i és probablement un dels majors senyals d’identitat del municipi valencià. 

Aproximadament sabem del catxap des que al segle XIX es va documentar la seua existència, per Celestino Monrabal, podem saber que s’elaboraven des del segle XVIII. 

Malgrat que la fama del catxap s’estén a tots els pobles de la contornà, al cap i a la fi, és inevitable que es córrega la veu i el Forn del Rosari (Paterna) es pose de gom a gom de gent desitjant provar aquesta delicia de la reposteria. Però, per què el catxap triomfa tant? Conté una crema especial, la fórmula de la qual encara es manté en secret i una cobertura de cruixents làmines de pasta fullada a l’altura del farciment.

Aquesta fórmula secreta, segons conten des de la Diputació de València, és part d’un procés d’elaboració que continua aplicant les mateixes tècniques que en els seus orígens. No és d’estranyar llavors que el Forn del Rosari decidirà patentar fa dècades la seua recepta per a evitar que altres forns la pogueren imitar.

Segons conta el testimoniatge oral paterner, i podem comprovar a les parets del forn del Rosari, la seua elaboració es remunta a quasi 200 anys enrere. Va ser don Celestino Monrabal, maniser nascut en el segle XVIII i fundador del Forn del Rosari, qui va donar amb la seua recepta. Encara que va ser gràcies al seu fill, el jove don Mariano Monrabal, que existeixen els primers documents històrics relatius a l’elaboració artesanal d’aquest dolç l’any 1829.

Elaboració del catxap 

Els ingredients bàsics d’aquest exquisit dolç paterner inclouen crema o cabell d’àngel, sucre i gelatina, tot això elaborat amb unes fines i cruixents capes de pasta fullada farcides d’una crema de la qual només el pastisser coneix la mescla. A més del secretisme que embolica a la confecció d’aquesta delícia, una de les peculiaritats del cachap resideix en la seua elaboració ja que des del segle XVIII es cuina sempre en el mateix forn, el qual ha anat traspassant-se de pares a fills, al llarg de diverses generacions, fins a arribar als nostres dies. I durant aquest temps, els seus cuiners han sigut extremadament rigorosos en l’elaboració, ja que només d’aquesta manera s’ha pogut conservar exactament el mateix sabor d’antany gràcies a la cura d’ingredients i processos.

Redactor Junior

Deja una respuesta

Your email address will not be published.